RSS

Arxiu de la categoria: Escriptura

escriure… una experiència que recomano a tothom!

INDIGNATS !!!

Fa dies que vaig seguint, més o menys, els moviments dels Indignats, i estic veient que allò que va començar com una mobilització social a favor de treballar per una societat més justa, més equitativa, una mobilització que va motivar a molta gent i que ens començava a donar un bri d’esperança, s’està convertint en un moviment negatiu, un moviment poc dialogant i sobretot un moviment “CONTRA”!!!!

Els que em coneixeu, ja sabeu que prefereixo els moviments “A FAVOR DE”, perquè penso que hem d’utilitzar la nostra energia i les nostres capacitats per treballar a favor d’una societat millor, una societat unida, on totes i tots treballem per un be comú, si voleu des de la nostra individualitat, però per un be comú.

No podem basar el nostre progrés en un moviment “anti-sistema” perquè el sistema mai serà perfecte, mai serà al gust de tothom. Hem d’apostar per una societat dialogant, una societat on tothom hi tingui la seva representació i el seu dret a parlar. Una societat que vetlli pels interessos de tots i cadascun del ciutadans d’aquest país, el nostre país, però que a la vegada, aquest país formi part d’un moviment per fer un estat, un continent i un mon millor.

Penso que està arribant el moment de plantejar-nos les coses des d’una altra perspectiva, des d’un punt de vista més global. Hem de començar a treballar des de la nostra individualitat per aconseguir un mon millor, més equilibrat, més equitatiu, no podem estar sempre demanant que els altres ens arreglin els problemes sense fer el primer pas per demostrar que ens ho mereixem. Una vegada, quan jo era aprenent, l’oficial del taller em va dir: Si vols cobrar més, demostra que t’ho mereixes!!! Això representa un sacrifici, ja ho sabem, però amb petits sacrificis es fan grans gestes.

Hem de demostrar que ens mereixem aquest canvi que estem demanant, que ens mereixem uns polítics que treballin, com nosaltres, per un be de tots.

I això no es demostra amenaçant, privant la llibertat als altres, ocupant espais que estan destinats per ser utilitzats com a zona d’esbarjo o punt de trobada per molta gent. No podem demanar un mon més just infringint lleis que al cap i a la fi les hem aprovat entre tots. Si les lleis no ens agraden, treballem perquè algú les modifiqui, però no al nostre gust, sinó al gust de tots. Al gust de tots no pot ser? doncs al gust de la majoria, o sigui, com ara!!!

Hem de ser més tolerants i així veurem que les normes tampoc son tant estrictes, i també veurem com cada vegada hi hauran menys normes perquè el nostre sentit comú ja ens dirà com hem d’actuar.

Be, fins aquí la meva reflexió, no sigui cas que em comencés a indignar com el de la foto que he tret d’internet…

 
 

Fa vent…


Fa vent, un vent fred…

Em talla els llavis i em fa plorar els ulls,

Fa vent i no se perquè.

Quan s’acabarà aquest vent?

S’emporta totes les petites coses que tinc al voltant,

Fràgils i senzilles,

I no em deixa veure els ocells ni sentir el seu cant,

Ni la veu dolça d’un amic!

Les paraules se m’escapen entre els dits

Alço la veu i crido, crido i el vent em torna els crits…

Quan s’acabarà aquest vent?

Em fa dubtar i avanço incert buscant recés,

Buscant un lloc on obrir els ulls,

I no puc més…

Torno enrera, ara el vent m’ajuda!

Em torna totes les paraules que havia perdut,

Les petites coses que s’havia endut,

Ara avanço segur, acompanyat,

recordo els llocs per on he passat

i per fi retrobo el recés,

la veu d’un amic, el dolç cant dels ocells!

Fa vent, un vent fred

Em talla els llavis i em fa plorar els ulls

Fa vent i no se perquè…

I torno cap a casa,

A recés…

 


Aquest poema el vaig escriure després de passar una etapa de la meva vida en la que estava bastant desorientat, en la que intentava anar contra corrent, fins que vaig entendre que no pots lluitar contra els esdeveniments. Tot allò que et passa a la vida t’està proposant un aprenentatge, has de viure les situacions, saber-les entendre i aprendre la lliçó.

Jordi Bagué

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 11 Març, 2011 in Escriptura, Les meves obres

 

El Vínculo

Sempre s’ha dit que una persona, al llarg de la seva vida ha de tenir un fill o filla, plantar un arbre i escriure un llibre.

Jo ja he fet les tres coses, fins i tot escriure un llibre.

Per la gent que encara no ho sabia, vull compartir aquesta experiència. Es tracta d’un relat curt i de bon llegir on pretenc explicar als futurs pares (homes) quins passos seguir per crear el vincle emocional amb el seu fill o filla durant el temps de l’embaràs. Tots sabem que aquest vincle, entre la mare i la criatura es crea de forma natural, però el pare s’ho ha de treballar. L’home ha de preparar una estratègia per no quedar fora del procés, per reclamar el seu lloc.

M’he basat en la meva experiència, que no vol dir que hagi fet al peu de la lletra tot el que hi he escrit. He intentat resumir tot el que jo he experimentat i el que hauria d’haver fet i en el moment no vaig saber.

Espero que us agradi.

Us deixo l’enllaç amb l’editorial on es va publicar per si voleu fer-li una ullada, comprar-lo o descarregar-lo.

http://www.bubok.com/libros/22406/El-Vinculo-quotLa-clave-para-ser-un-buen-padrequot

 

Jordi.

 

 
2 comentaris

Publicat per a 14 febrer, 2011 in Escriptura, Les meves obres