Futur

El futur, per definició, és incert…

Diuen que tot allò que fem determina el nostre esdevenir, i en aquests moments, on fins i tot el present és prou incert, cal estar oberts a qualsevol manifestació de canvi, ja sigui material, espiritual, laboral…

La situació que estem vivint ens confon, ens han programat per tenir por, por als canvis, por a allò desconegut… i jo penso, i si allò desconegut és millor que això conegut?

Aquesta por fa que ens aferrem a allò que tenim, encara que no ens ompli, encara que no estiguem satisfets. Aquesta situació ens te bloquejats perquè per molt que veiem que les coses no pinten be, ens mantenim ancorats en el nostre mon i ens neguem, fins i tot, a permetre’ns el luxe d’intentar fer quelcom diferent, per por a equivocar-nos. Una por que d’altra banda no ens permet “no equivocar-nos”.

Hem de deixar enrere un munt de bloquejos, ens hem de desaferrar de moltes creences que no ens permeten avançar, que no ens permeten crear el nostre propi futur. 

El mon està canviant a marxes forçades, i tenim dues opcions, quedar-nos passius i esperar a veure que passa o actuar.

Una persona em va dir que li agradava molt escriure, però no ho feia perquè pensava que a ningú li podria interessar, jo li vaig contestar que que hauria passat si Cervantes, J K Rowling, Josep Pla, Dickens, Alberti, Saramago… haguessin pensat el mateix?  

No ens podem quedar de braços plegats, ara no, de cap manera!!! Els esdeveniments ens estan confirmant la dita “El mon és dels valents” o aquesta altra “si caus set vegades te n’has d’aixecar vuit”

 

Les grans coses estan fetes de petites accions, la qüestió és actuar, fer, passar a l’acció!! sense por, totes i tots tenim dret a escollir quin futur volem i tenim dret a equivocar-nos, tantes vegades com sigui necessari. 

Jo ja he començat a actuar, a moure energia…