RSS

Crisis…

11 ag.

Darrerament estem escoltant la paraula Crisi amb massa freqüència… crisi és aquell moment en que les coses han de canviar!!!

Estem acostumats a donar-li una connotació negativa i és per això que les coses estan anant com van…

Jo em vaig proposar canviar la paraula crisi per abundància, i potser em vaig equivocar. Penso que en el moment que vaig sentir parlar de crisi hauria d’haver entès el veritable sentit de l’expressió. Es presentava un moment de canvi, un punt d’inflexió, un moment en que era precís prendre consciència de la situació i actuar. El meu error? donar l’esquena a la situació. Inconscientment vaig negar aquesta crisi, vaig donar a entendre que a mi no m’afectava i directament vaig convèncer al meu subconscient que aquesta situació ja m’estava be.

Ja hem sentit i llegit un munt de vegades les famoses frases “continua fent el que estàs fent i continuaràs obtenint el que estàs obtenint”  “si tu et mous tot es mou, si no et mous, res es mou” “la crisi és una oportunitat pel canvi”

Massa que ho se, però tot i això he caigut en el parany.

Son moments de canvis, canvis radicals de mentalitat. Hem de començar a entendre que la situació actual caduca, ens hem aferrat a una manera de viure que no ens aporta cap satisfacció a nivell espiritual, només estem pendents de posseir, d’acumular propietats i objectes, coses materials que no fan més que esclavitzar-nos. Estem perdent la capacitat de viure, de ser feliços amb el que necessitem i ser conscients de què és el que realment necessitem.

Ens hem cregut que no fer res és perdre el temps en lloc de creure que no fer res és aprofitar-lo per prendre consciència del moment, del famós “ara i aquí”, ens hem basat en un sistema educatiu que ens ha ensenyat un munt de conceptes, la majoria dels quals formen part del passat, informació que hem hagut de memoritzar quan la tenim disponible a internet, als llibres d’història, a les biblioteques… un sistema educatiu que ens ha aportat ben poc al nostre creixement personal, espiritual… potser ara es comença a veure un xic d’interès per part de les educadores/educadors…

Ens hem basat en un sistema econòmic en el qual qui te més, és més important, i això ens ha portat a endeutar-nos fins a no poder més, com no, amb la inestimable ajuda del poder econòmic (bancs i caixes) que han posat a la nostra disposició tot el capital que necessitàvem i un xic més per si de cas…

Hem caigut a tots els paranys i ara ens toca sortir del pou on ens hem llençat i de passada solucionar els problemes que han provocat els altres, amb el nostre vist-i-plau, perquè no oblidem que tots i totes som responsables de la situació.

Jo he hagut de deixar aparcats tots els meus projectes, he acceptat la situació i he pres consciència, a partir d’ara no puc fer res més que anar endavant, he fet una cura d’humilitat. Em vaig passar massa temps repetint el que no volia i poc a poc m’ha anat passant tot allò on vaig posar la meva atenció, he comprovat que la “Llei de l’atracció” existeix, però no com jo volia, una vegada més he après la lliçó…

Gràcies!!!

Repeteixo aquesta fotografia perquè penso que és representativa de la meva situació actual, he hagut de reduir a cendres tot allò que no anava amb mi, per donar vida a aquests brots verds, aquests brots que han d’anar conformant la meva vida a partir d’ara, aquests brots que hauré d’anar cuidant i guiant a mida que vagin creixent, abonat-los amb el millor de mi mateix.

Estic convençut que és un bon moment per reflexionar, encara hi som a temps, encara hi soc a temps.

Gràcies.

 
7 comentaris

Publicat per a 11 Agost, 2011 in Les meves obres, Reflexions.

 

7 responses to “Crisis…

  1. Celia Amatller

    11 Agost, 2011 at 09:25

    Si senyor!! Aquests brots creixeran i arribaran a florir, només s’ha de deixar que faci el procés. Felicitats

     
    • Jordi Bagué

      11 Agost, 2011 at 14:07

      Gràcies Cèlia, hem d’arribar al fons per adonar-nos que ja no podem anar més avall, però fins que no hi posem consciència…. som molt tossuts… massa… Una abraçada!!!

       
  2. Meritxell

    30 Setembre, 2011 at 20:24

    La teva reflexió és tan sincera que em commou. Sí, jo també crec que són moments de canvi, però la meva experiència personal i la meva manera de veure les coses em fa pensar que no hi ha res gratuït, ni hi ha res “dolent”. Estem acostumats a jutjar les situacions (ens agraden o ens displauen), a jutjar els altres i a jutjar-nos a nosaltres mateixos. Sempre hi ha la ment pel mig que decideix si és bo o és dolent, però l’error és creure que el que la ment pensa és la realitat. Crec sincerament que cadascú de nosaltres decideix abans de néixer les experiències que necessita viure per a la seva evolució espiritual; crec sincerament que el que vivim és exactament el que ens cal viure per arribar allà on hem d’arribar; crec sincerament que el conjunt de cicles de vides que vivim no són sinó una comèdia “mental”, una comèdia que necessitem representar per poder recrear tots els papers, tots els rols, i adonar-nos que no som les màscares ni els personatges, sinó el director d’escena que les imagina i les projecta. Crec sincerament que cadascú de nosaltres és MOLT MÉS del que “pensem” i del que “vivim”, que cadascú de nosaltres és una gota d’aquest mar infinit d’amor que és l’univers, i que cadascú de nosaltres s’ha d’adonar, a través de totes les experiències de totes les vides, que com a gota d’aigua que és, conté en sí mateixa tota l’essència del mar. Som el mar.

     
    • Jordi Bagué

      2 Octubre, 2011 at 16:47

      Gràcies pel teu comentari Meritxell, tens molta raó quan dius que som els directors de la nostra obra i que triem les experiències que hem de viure, però quan no som coherents amb aquesta elecció, quan en lloc de viure les nostres experiències ens dediquem a viure les experiències que ens proposen els altres, la feina queda per fer, i és llavors quan aquella experiència que ens tocava viure se’ns torna a plantejar, però més intensa i si no posem consciència i seguim el nostre camí la feina no la farà ningú per nosaltres i no avançarem…
      Una abraçada!

       
      • Meritxell

        7 Octubre, 2011 at 19:17

        Quanta raó que tens…
        No cal anar a buscar la vida, perquè la vida se’ns posa davant nostre i ens diu “Què penses fer?” I si no li fas cas se’t torna a posar al davant, et mira als ulls i mentre et sacseja et crida “QUÈ PENSES FER?”

         
  3. Meritxell

    7 Octubre, 2011 at 19:24

    Malgrat tot continuo pensant que no hi ha res “dolent”. Per molt tossuts que siguem sempre arribem a bon port, només que si abans hem donat moltes voltes hi arribem una mica marejats.
    Una abraçada.

     
    • Jordi Bagué

      9 Octubre, 2011 at 19:01

      no hi ha res dolent, el “mal” és tant sols un nom que li hem posat a la manca del “Be” com la foscor és la manca de llum i la fred és la manca de calor. Les coses que anomenem dolentes no son més que situacions que ens permeten ser més conscients del que és bo, per tant son lliçons de vida, només es pot apreciar la llum des de la foscor.
      Una conversa molt interessant Meritxell…
      Gràcies!

       

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: