Crisis…

Darrerament estem escoltant la paraula Crisi amb massa freqüència… crisi és aquell moment en que les coses han de canviar!!!

Estem acostumats a donar-li una connotació negativa i és per això que les coses estan anant com van…

Jo em vaig proposar canviar la paraula crisi per abundància, i potser em vaig equivocar. Penso que en el moment que vaig sentir parlar de crisi hauria d’haver entès el veritable sentit de l’expressió. Es presentava un moment de canvi, un punt d’inflexió, un moment en que era precís prendre consciència de la situació i actuar. El meu error? donar l’esquena a la situació. Inconscientment vaig negar aquesta crisi, vaig donar a entendre que a mi no m’afectava i directament vaig convèncer al meu subconscient que aquesta situació ja m’estava be.

Ja hem sentit i llegit un munt de vegades les famoses frases “continua fent el que estàs fent i continuaràs obtenint el que estàs obtenint”  “si tu et mous tot es mou, si no et mous, res es mou” “la crisi és una oportunitat pel canvi”

Massa que ho se, però tot i això he caigut en el parany.

Son moments de canvis, canvis radicals de mentalitat. Hem de començar a entendre que la situació actual caduca, ens hem aferrat a una manera de viure que no ens aporta cap satisfacció a nivell espiritual, només estem pendents de posseir, d’acumular propietats i objectes, coses materials que no fan més que esclavitzar-nos. Estem perdent la capacitat de viure, de ser feliços amb el que necessitem i ser conscients de què és el que realment necessitem.

Ens hem cregut que no fer res és perdre el temps en lloc de creure que no fer res és aprofitar-lo per prendre consciència del moment, del famós “ara i aquí”, ens hem basat en un sistema educatiu que ens ha ensenyat un munt de conceptes, la majoria dels quals formen part del passat, informació que hem hagut de memoritzar quan la tenim disponible a internet, als llibres d’història, a les biblioteques… un sistema educatiu que ens ha aportat ben poc al nostre creixement personal, espiritual… potser ara es comença a veure un xic d’interès per part de les educadores/educadors…

Ens hem basat en un sistema econòmic en el qual qui te més, és més important, i això ens ha portat a endeutar-nos fins a no poder més, com no, amb la inestimable ajuda del poder econòmic (bancs i caixes) que han posat a la nostra disposició tot el capital que necessitàvem i un xic més per si de cas…

Hem caigut a tots els paranys i ara ens toca sortir del pou on ens hem llençat i de passada solucionar els problemes que han provocat els altres, amb el nostre vist-i-plau, perquè no oblidem que tots i totes som responsables de la situació.

Jo he hagut de deixar aparcats tots els meus projectes, he acceptat la situació i he pres consciència, a partir d’ara no puc fer res més que anar endavant, he fet una cura d’humilitat. Em vaig passar massa temps repetint el que no volia i poc a poc m’ha anat passant tot allò on vaig posar la meva atenció, he comprovat que la “Llei de l’atracció” existeix, però no com jo volia, una vegada més he après la lliçó…

Gràcies!!!

Repeteixo aquesta fotografia perquè penso que és representativa de la meva situació actual, he hagut de reduir a cendres tot allò que no anava amb mi, per donar vida a aquests brots verds, aquests brots que han d’anar conformant la meva vida a partir d’ara, aquests brots que hauré d’anar cuidant i guiant a mida que vagin creixent, abonat-los amb el millor de mi mateix.

Estic convençut que és un bon moment per reflexionar, encara hi som a temps, encara hi soc a temps.

Gràcies.