RSS

Fa vent…

11 març


Fa vent, un vent fred…

Em talla els llavis i em fa plorar els ulls,

Fa vent i no se perquè.

Quan s’acabarà aquest vent?

S’emporta totes les petites coses que tinc al voltant,

Fràgils i senzilles,

I no em deixa veure els ocells ni sentir el seu cant,

Ni la veu dolça d’un amic!

Les paraules se m’escapen entre els dits

Alço la veu i crido, crido i el vent em torna els crits…

Quan s’acabarà aquest vent?

Em fa dubtar i avanço incert buscant recés,

Buscant un lloc on obrir els ulls,

I no puc més…

Torno enrera, ara el vent m’ajuda!

Em torna totes les paraules que havia perdut,

Les petites coses que s’havia endut,

Ara avanço segur, acompanyat,

recordo els llocs per on he passat

i per fi retrobo el recés,

la veu d’un amic, el dolç cant dels ocells!

Fa vent, un vent fred

Em talla els llavis i em fa plorar els ulls

Fa vent i no se perquè…

I torno cap a casa,

A recés…

 


Aquest poema el vaig escriure després de passar una etapa de la meva vida en la que estava bastant desorientat, en la que intentava anar contra corrent, fins que vaig entendre que no pots lluitar contra els esdeveniments. Tot allò que et passa a la vida t’està proposant un aprenentatge, has de viure les situacions, saber-les entendre i aprendre la lliçó.

Jordi Bagué

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 11 Març, 2011 in Escriptura, Les meves obres

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: