RSS

Així va el país

Atenció a la notícia!!!!

YA ES OFICIAL LA JUBILACIÓN DE ERNEST BENACH, DE ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUÑA (ERC). ESTOS SON LOS PATRIOTAS.

Después predican que nos apretemos el cinturón… 

¡¡¡ESTÁ CLARO QUE NOS LO TENEMOS QUE APRETAR, pues SE LO LLEVAN TODO ELLOS…!!!!

Se jubila a los 51 años con una pensión de 10.000 euros/mes durante 4 años, y después de 7.000 euros/mes hasta que muera.

Ernest Benach, que tiene 51 años y ha ejercido el cargo de Presidente del Parlamento catalán desde el 5 de diciembre de 2003, cobrará 104.008,95 euros brutos al año, durante los próximos cuatro años, así como una pensión vitalicia de 78.006,71 euros cuando cumpla los 65 años, según publica el *Diari de Girona*. De acuerdo con la normativa vigente, Benach tiene derecho a percibir, como el resto de los ex presidentes, “por un periodo equivalente a la mitad del tiempo que ha estado en el cargo, y como mínimo durante una legislatura”, a una asignación mensual 80% al de la retribución mensual que corresponde al presidente parlamentario.
Después de la rebaja del 15% aplicada este año, el sueldo anual bruto para presidente del “Parlament” es de 130.011,189 euros brutos, a pesar de notener ninguna formación universitaria.
Mientras tanto, nuestros investigadores en campos de medicina, bioquímica y ciencia deben salir al extranjero para dejar de ser milieuristas en nuestro degradado y degradante país.
¡¡¡De vergüenza!!!!

Amb gent d’esquerres com aquests, no calen els de dretes. Per dignitat i sentit comú haurien de renunciar a aquests sous. No s’hauria de permetre que la gent que ho està passant magre per menjar hagi de mantenir a aquest personal. Els hauria de caure la cara de vergonya. No em puc creure que això estigui passant, aquest país es un país de pandereta. Vergonya dels polítics per fer aquestes lleis i cobrar aquests sous, dels jutges per no fer justícia i de la gent per anar a votar. 

Aquí deixo aquesta teoria meva:
Un polític (teòricament), representa que te molts mals de cap, ha de vetllar pels interessos de la majoria de la gent, ha de dedicar moltes hores al seu càrrec, assistir a un munt d’actes, presentacions, inauguracions, campanyes, prendre decisions que potser no encaixen amb el seus principis, rebre crítiques, fins i tot insults, nits sense dormir… te mala pinta tot això oi? doncs per alguna cosa deu ser que es barallen per governar, no?

Apa, de moment ja ho he deixat anar. 

El felicito senyor Benach, fins fa poc li tenia simpatia i tot…

 
Deixa un comentari

Publicat per a 7 Mai, 2013 in .

 

Futur

El futur, per definició, és incert…

Diuen que tot allò que fem determina el nostre esdevenir, i en aquests moments, on fins i tot el present és prou incert, cal estar oberts a qualsevol manifestació de canvi, ja sigui material, espiritual, laboral…

La situació que estem vivint ens confon, ens han programat per tenir por, por als canvis, por a allò desconegut… i jo penso, i si allò desconegut és millor que això conegut?

Aquesta por fa que ens aferrem a allò que tenim, encara que no ens ompli, encara que no estiguem satisfets. Aquesta situació ens te bloquejats perquè per molt que veiem que les coses no pinten be, ens mantenim ancorats en el nostre mon i ens neguem, fins i tot, a permetre’ns el luxe d’intentar fer quelcom diferent, per por a equivocar-nos. Una por que d’altra banda no ens permet “no equivocar-nos”.

Hem de deixar enrere un munt de bloquejos, ens hem de desaferrar de moltes creences que no ens permeten avançar, que no ens permeten crear el nostre propi futur. 

El mon està canviant a marxes forçades, i tenim dues opcions, quedar-nos passius i esperar a veure que passa o actuar.

Una persona em va dir que li agradava molt escriure, però no ho feia perquè pensava que a ningú li podria interessar, jo li vaig contestar que que hauria passat si Cervantes, J K Rowling, Josep Pla, Dickens, Alberti, Saramago… haguessin pensat el mateix?  

No ens podem quedar de braços plegats, ara no, de cap manera!!! Els esdeveniments ens estan confirmant la dita “El mon és dels valents” o aquesta altra “si caus set vegades te n’has d’aixecar vuit”

Imatge

 

Les grans coses estan fetes de petites accions, la qüestió és actuar, fer, passar a l’acció!! sense por, totes i tots tenim dret a escollir quin futur volem i tenim dret a equivocar-nos, tantes vegades com sigui necessari. 

Jo ja he començat a actuar, a moure energia… 

 

 
Deixa un comentari

Publicat per a 27 Març, 2013 in .

 

toca començar a obrir-se…

a vegades ens tanquem en nosaltres mateixos i no sabem com sortir-ne, fins que ens adonem de com n’és de senzill…

 
4 comentaris

Publicat per a 23 Novembre, 2011 in Fotografia, Les meves obres, Reflexions.